Bibliografia

Los jurados de Xàtiva consiguieron de Carlos II, pago mediante, el privilegio de que la Sala de la Ciudad fuera presidida en lo sucesivo por un retrato del monarca reinante. El de Fernando VII es de la mano de Vicente López, quien pintó a la vez uno para Xàtiva y otro para Valencia. Perdido en […]

En 1981 em van encomanar el primer inventari del patrimoni cultural del monestir de Santa Clara i el de la Consolació. En aquest darrer em va vindre a les mans una biografia publicada en 1699 de fra Agustí Antonio Pasqual, en la qual hi havia moltes notícies de Xàtiva, per haver sigut aquell prior del […]

En 1781 dos veïns de L’Olleria van obtindre una cèdula reial per construir un forn de vidre en la Ciudad de San Felipe, abans Xàtiva. La tramitació del permís municipal va enfrontar el regidors conservadors amb els partidaris del progrés, cadascun amb els seus arguments. Es va discutir sobre si era beneficiós o perjudicial per […]

En la complexa estructura tècnica i jurídica de la distribució històrica de l’aigua de reg i potable de Xàtiva, el concepte Fila fa referència a una part alícuota del cabal d’aigua que discorre per un aqüeducte. En 1983, l’abastiment d’aigua urbana va quedar interromput per falta de nivell en la sala d’impulsió, degut a la […]

En 1982 es va rebre una proposta per a que el municipi adquirira el monumental retaule ceràmic existent en la façana d’una casa del carrer Noguera, junt al campanar de la Seu, dedicat la Mare de Déu de la Deu, amb una al·legoria que exalça la ciutat i lloa els fills il·lustres. No va caldre, […]

En 1691 la nóticia de l’atac i bombardeig d’Alacant per l’exèrcit de Lluís XIV de França va alarmar en Xàtiva, on residia una colònia de francesos. La ciutat s’amotinà en contra d’ells, fins arribar a matar-ne a estocades a un dins l’església del convent del Carme, on també es ferí a un prevere. El sacrilegi […]

En 1620 es va redactar una relació molt completa de la conducció d’aigua a la ciutat, dit de l’Aigua Santa. En ella es descriuen minuciosament els carrers per on discorria el traçat del canal, on estava cada pileta partidora, a quines cases anava cada derivació d’aquelles, quins eren els propietaris de les cases, horts i […]

En 1988 des del Grup d’Urbanisme Islàmic de la Universitat d’Alacant, impulsat pels professors Míkel de Epalza i María Jesús Rubiera, es va promoure l’edició d’un llibre que recollira els antecedents dels banys àrabs al País Valencià. El nostre article en dit llibre es va titular “Els banys àrabs de Xàtiva i els seus ravals”, […]

Article publicat al Levante-emv el 11 i 12 de març 1991.

A finals de 1994 es va engegar el desenvolupament del pla parcial de la part més oriental de la ciutat, on estava situat l’Hort del Espejo -que hauria de dir-se Hort d’Espejo- , l’últim i magnífic hort periurbà que quedava en Xàtiva i un dels que més petjades documentals ha deixat. Coneixedora la propietat del […]

En 1995 es va celebrar la mostra “Xàtiva, els Borja. Una projecció europea”, la primera gran exposició produïda pel Museu de l’Almodí de Xàtiva, la qual va ser comissariada per Vicent Pons Alós, professor de la Universitat de València en la secció documental, i per Mariano González Baldoví, sotassignant, com a director de la institució […]

En 1995 es va celebrar la mostra “Xàtiva, els Borja. Una projecció europea”, la primera gran exposició produïda pel Museu de l’Almodí de Xàtiva, la qual va ser comissariada per Vicent Pons Alós, professor de la Universitat de València en la secció documental, i per Mariano González Baldoví, sotassignant, com a director de la institució […]

Publicat en la revista Saó 1997, i en el Llibre de la Falla Sant Feliu de 1999.

El Hospital Major de Pobres de Xàtiva levantado hace cinco siglos cerró sus puertas en 1987, sustituido por el actual, “Lluís Alcanyís” . Con el fin de que el edificio monumental no quedara sin uso, el ayuntamiento llevó a cabo cesiones parciales del inmueble a distintas administraciones. A la Mancomunidad de Municipios le cedió parte […]

A finales de 1997, la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana tenía que presentar en una reunión en Madrid su propuesta de candidatura para que la Unesco considerara la procedencia de declarar patrimonio de la humanidad la ciudad de Xàtiva. No hubo opción a elegir el aspecto distintivo o especial a destacar, sino que […]

Passada l’ocupació francesa, el municipi va retornar a les ordes religioses els convents ocupats per la tropa. La devolució de les claus al de la Mercè es va recollir en una pintura anònima d’execució popular, la qual, a ran de la Desamortització va anar a parar a l’actual Museu de BBAA de València. A l’acte […]

Estudi de la Custòdia Major del Corpus de Xàtiva, des del segle XVI al XX, a partir dels inventaris i altres documents conservats en l’Arxiu Històric de la Col·legiata, en el que es poden seguir les modificacions i les reformes dutes a cap a iniciativa dels jurats i pagades per la ciutat i per diversos […]

Del retaule de Sant Miquel i Sant Jordi, encomanat per a la nova capella fundada en la Seu en 1499 per Guerau Ripoll de Castellvert, senyor de El Genovés, tenim la informació més bàsica: qui el va encarregar, quan i per a quina capella o església. Per si fora poc, en les polseres va manar […]