Bibliografia

Beatriu Sanç Ferriol era neboda del mestre de Montesa. Les dos clàusules del seu testament de 1518 que s’han conservat tenen l’interés d’aportar informació genealògica de l’extens i endogàmic llinatge dels Sanç. En el trasllat tret en 1563 de la clàusula d’herència nomenava les germanes, els cunyats, i al seu germà Francesc Sanç Ferriol, que […]

Cabreu de censals de l’any 1591, de propietat de Lluís Soler, i les transmissions fins arribar a mans de mossén Jeroni Soler, doctor en drets, canonge i degà de la Seu de Xàtiva des de 1593 a 1601. I inventari incomplet redactat en 1601 dels censals pertanyents a l’herència de l’esmentat degà. Registro digital: 2025-04-04T16:34 […]

Jacinto Castañeda Pujassons (Xàtiva 1743-Tonkin 1773) va professar de frare en el convent de Sant Domingo de Xàtiva. Marxà de missioner a les Filipines i Tonkin, actual Vietnam, on va ser martiritzat en 1773. En data indeterminada, un frare va enviar una relíquia a altre dominicà del convent de Llutxent. Carta i relíquia anaren a […]

A petició de les religioses dominiques del Portal Fosch, el capítol eclesiàstic va consentir que aquell any la processó de la patrona passara per davant del seu convent, i l’Ajuntament va estar conforme. En la ciutat les cases situades en “carrer de volta”, és a dir, els de l’intinerari de les processons generals, eren més […]

Testament de 1813 de Pedro Baldoví de la Viña. capellà, beneficiat de la Seu de Xàtiva, en el qual disposava les seues funeràries i diverses obres pies i nomenava hereu un germà, amb substitució d’un altre, només si tingueren descendents. En cas contrari, l’herència passaria a la Seu. REGISTRO digitalN.º de registro: KqqBYTnr-2025-04-06T06:59:33.913

Relació de les despeses anuals a càrrec de l’Ajuntament per les celebracions dels sants i aniversaris de la reina viuda i la reina titular, així com per les processons del Corpus i de la Mare de Déu. Els conceptes a càrrec del municipi eren: l’ornat de l’interior de la Seu, el de la façana de […]

Los jurados de Xàtiva consiguieron de Carlos II, pago mediante, el privilegio de que la Sala de la Ciudad fuera presidida en lo sucesivo por un retrato del monarca reinante. El de Fernando VII es de la mano de Vicente López, quien pintó a la vez uno para Xàtiva y otro para Valencia. Perdido en […]

En 1981 em van encomanar el primer inventari del patrimoni cultural del monestir de Santa Clara i el de la Consolació. En aquest darrer em va vindre a les mans una biografia publicada en 1699 de fra Agustí Antonio Pasqual, en la qual hi havia moltes notícies de Xàtiva, per haver sigut aquell prior del […]

En 1983, amb la voluntat d’afavorir un apropament entre l’exèrcit i la societat civil, la incipient Generalitat Valenciana i la Capitania General de València, van signar un conveni consistent en organitzar unes rutes culturals per als militars de reemplaçament.  Cada una d’elles contaria amb un llibret de text bilingüe repartit a la tropa, el qual […]

En 1781 dos veïns de L’Olleria van obtindre una cèdula reial per construir un forn de vidre en la Ciudad de San Felipe, abans Xàtiva. La tramitació del permís municipal va enfrontar el regidors conservadors amb els partidaris del progrés, cadascun amb els seus arguments. Es va discutir sobre si era beneficiós o perjudicial per […]

En la complexa estructura tècnica i jurídica de la distribució històrica de l’aigua de reg i potable de Xàtiva, el concepte Fila fa referència a una part alícuota del cabal d’aigua que discorre per un aqüeducte. En 1983, l’abastiment d’aigua urbana va quedar interromput per falta de nivell en la sala d’impulsió, degut a la […]

En 1982 es va rebre una proposta per a que el municipi adquirira el monumental retaule ceràmic existent en la façana d’una casa del carrer Noguera, junt al campanar de la Seu, dedicat la Mare de Déu de la Deu, amb una al·legoria que exalça la ciutat i lloa els fills il·lustres. No va caldre, […]

En 1691 la nóticia de l’atac i bombardeig d’Alacant per l’exèrcit de Lluís XIV de França va alarmar en Xàtiva, on residia una colònia de francesos. La ciutat s’amotinà en contra d’ells, fins arribar a matar-ne a estocades a un dins l’església del convent del Carme, on també es ferí a un prevere. El sacrilegi […]

En 1620 es va redactar una relació molt completa de la conducció d’aigua a la ciutat, dit de l’Aigua Santa. En ella es descriuen minuciosament els carrers per on discorria el traçat del canal, on estava cada pileta partidora, a quines cases anava cada derivació d’aquelles, quins eren els propietaris de les cases, horts i […]

En 1988 des del Grup d’Urbanisme Islàmic de la Universitat d’Alacant, impulsat pels professors Míkel de Epalza i María Jesús Rubiera, es va promoure l’edició d’un llibre que recollira els antecedents dels banys àrabs al País Valencià. El nostre article en dit llibre es va titular “Els banys àrabs de Xàtiva i els seus ravals”, […]

Article publicat al Levante-emv el 11 i 12 de març 1991.

A finals de 1994 es va engegar el desenvolupament del pla parcial de la part més oriental de la ciutat, on estava situat l’Hort del Espejo -que hauria de dir-se Hort d’Espejo- , l’últim i magnífic hort periurbà que quedava en Xàtiva i un dels que més petjades documentals ha deixat. Coneixedora la propietat del […]

En 1995 es va celebrar la mostra “Xàtiva, els Borja. Una projecció europea”, la primera gran exposició produïda pel Museu de l’Almodí de Xàtiva, la qual va ser comissariada per Vicent Pons Alós, professor de la Universitat de València en la secció documental, i per Mariano González Baldoví, sotassignant, com a director de la institució […]