Bibliografia

Escriptura de l’any 1487, per la qual el canonge i oficial de la Seu de Xàtiva Ausiàs Rotlà va vendre al duc de Gandia, Pere Lluís de Borja una casa al carrer Moncada de Xàtiva per preu d’onze mil sous. Dita casa va pertànyer als ducs fins el segle XVIII, quan, per extinció de la […]

Clàusula hereditària d’Elionor Bou, viuda del cavaller Lluís Joan, copiada en el llibre que recull els documents acreditatius dels testaments, llegats, cartes matrimonials i altres que legitimaven els títols de propietat de censals, cases, terres, etc., els quals,propvinents de diferents llinatges d’ascendents xativins, com ara: Antist, Domingo Olzina, Roca, Català, Borrell, Cardador, Escrivà i altres […]

Beatriu Sanç Ferriol era neboda del mestre de Montesa. Les dos clàusules del seu testament de 1518 que s’han conservat tenen l’interés d’aportar informació genealògica de l’extens i endogàmic llinatge dels Sanç. En el trasllat tret en 1563 de la clàusula d’herència nomenava les germanes, els cunyats, i al seu germà Francesc Sanç Ferriol, que […]

Còpia notarial de 1559 de la clàusula d’herència del testament dictat en 1520 per Violant Roca, viuda de Pere Roca, per la qual nomenava en hereua universal a la seua filla Isabel Roca, esposa de don Enric Tallada, senyor de Novetlè. N.º de registro: 4mF18pWm-2025-11-28T16:44:32.297

Inventari redactat en 1533 dels béns situats en Xàtiva i Alboi, recaents en l’herència de don Francesc Sanç d’Alboi, senyor d’Alboi, pertanyents al seu fill, don Joan Sanç d’Alboi, menor d’edat, dels quals es fan responsables donya Àngela Català, sa mare, i don Lluís Sanç d’Alboi, oncle de l’hereu, nomenats tutors pel testador. REGISTRON.º de […]

Cabreu de censals de l’any 1591, de propietat de Lluís Soler, i les transmissions fins arribar a mans de mossén Jeroni Soler, doctor en drets, canonge i degà de la Seu de Xàtiva des de 1593 a 1601. I inventari incomplet redactat en 1601 dels censals pertanyents a l’herència de l’esmentat degà. Registro digital: 2025-04-04T16:34 […]

En 1565, Jaume Sant Ramon Sanç i Anna Micó Cola, dotaren amb vint-i-cinc mil sous a la filla, Jerònima, per al casament amb Pere Tallada, senyor de Novetlè. Vint mil primer i els altres cinc mil, pagadors a la mort de l’esmentada Anna Micó. Com Pere Tallada va morir abans que la sogra, dits cinc-mil […]

Documents de 1603 i 1606. que tracten de les clàusules d’herència de Gaspar Bella, ciutadà, i de la restitució de la part restant del creix feta per Gaspar Bella Real a sa mare, viuda d’aquell. REGISTRON.º de registro: Ir7yWayB-2025-07-31T11:20:11.392

En 1767 Vicente Morales Rovira, notari, veí de Xàtiva, va litigar contra l’ajuntament sobre la possessió d’hidalguia i ús d’escut d’armes. Entre els diversos documents que va aportar estaven el testament del seu besavi, Joan Morales Fuster, cavaller, i amb un càrrec militar, així com la clàusula d’herència de l’esposa Jerònima Nogueroles. Número de registre […]

Jacinto Castañeda Pujassons (Xàtiva 1743-Tonkin 1773) va professar de frare en el convent de Sant Domingo de Xàtiva. Marxà de missioner a les Filipines i Tonkin, actual Vietnam, on va ser martiritzat en 1773. En data indeterminada, un frare va enviar una relíquia a altre dominicà del convent de Llutxent. Carta i relíquia anaren a […]

A petició de les religioses dominiques del Portal Fosch, el capítol eclesiàstic va consentir que aquell any la processó de la patrona passara per davant del seu convent, i l’Ajuntament va estar conforme. En la ciutat les cases situades en “carrer de volta”, és a dir, els de l’intinerari de les processons generals, eren més […]

Testament de 1813 de Pedro Baldoví de la Viña. capellà, beneficiat de la Seu de Xàtiva, en el qual disposava les seues funeràries i diverses obres pies i nomenava hereu un germà, amb substitució d’un altre, només si tingueren descendents. En cas contrari, l’herència passaria a la Seu. REGISTRO digitalN.º de registro: KqqBYTnr-2025-04-06T06:59:33.913

Inventari dels béns mobles que quedaven en el monestir de Montsant a finals de 1820, segons inventari ordenat per l’intendent de València, en compliment d’un acord de les Corts. N.º de registro: knUwHDRb-2025-12-06T12:29:50.422

Relació de les despeses anuals a càrrec de l’Ajuntament per les celebracions dels sants i aniversaris de la reina viuda i la reina titular, així com per les processons del Corpus i de la Mare de Déu. Els conceptes a càrrec del municipi eren: l’ornat de l’interior de la Seu, el de la façana de […]

Los jurados de Xàtiva consiguieron de Carlos II, pago mediante, el privilegio de que la Sala de la Ciudad fuera presidida en lo sucesivo por un retrato del monarca reinante. El de Fernando VII es de la mano de Vicente López, quien pintó a la vez uno para Xàtiva y otro para Valencia. Perdido en […]

En 1981 em van encomanar el primer inventari del patrimoni cultural del monestir de Santa Clara i el de la Consolació. En aquest darrer em va vindre a les mans una biografia publicada en 1699 de fra Agustí Antonio Pasqual, en la qual hi havia moltes notícies de Xàtiva, per haver sigut aquell prior del […]

En 1983, amb la voluntat d’afavorir un apropament entre l’exèrcit i la societat civil, la incipient Generalitat Valenciana i la Capitania General de València, van signar un conveni consistent en organitzar unes rutes culturals per als militars de reemplaçament.  Cada una d’elles contaria amb un llibret de text bilingüe repartit a la tropa, el qual […]

El present treball d’investigació, publicat en 1986 en el número 6 de la revista Papers de la Costera, te l’origen en l’estudi publicat abans sobre el Repartiment de l’Aigua Santa en 1620 així con en el dels Banys Àrabs de Xàtiva i els seus ravals, que es poden consultar en el blog. El plànol amb […]

En 1781 dos veïns de L’Olleria van obtindre una cèdula reial per construir un forn de vidre en la Ciudad de San Felipe, abans Xàtiva. La tramitació del permís municipal va enfrontar el regidors conservadors amb els partidaris del progrés, cadascun amb els seus arguments. Es va discutir sobre si era beneficiós o perjudicial per […]