Bibliografia

Escriptura de l’any 1487, per la qual el canonge i oficial de la Seu de Xàtiva Ausiàs Rotlà va vendre al duc de Gandia, Pere Lluís de Borja una casa al carrer Moncada de Xàtiva per preu d’onze mil sous. Dita casa va pertànyer als ducs fins el segle XVIII, quan, per extinció de la […]

Clàusula hereditària d’Elionor Bou, viuda del cavaller Lluís Joan, copiada en el llibre que recull els documents acreditatius dels testaments, llegats, cartes matrimonials i altres que legitimaven els títols de propietat de censals, cases, terres, etc., els quals,propvinents de diferents llinatges d’ascendents xativins, com ara: Antist, Domingo Olzina, Roca, Català, Borrell, Cardador, Escrivà i altres […]

Còpia notarial de 1559 de la clàusula d’herència del testament dictat en 1520 per Violant Roca, viuda de Pere Roca, per la qual nomenava en hereua universal a la seua filla Isabel Roca, esposa de don Enric Tallada, senyor de Novetlè. N.º de registro: 4mF18pWm-2025-11-28T16:44:32.297

Inventari redactat en 1533 dels béns situats en Xàtiva i Alboi, recaents en l’herència de don Francesc Sanç d’Alboi, senyor d’Alboi, pertanyents al seu fill, don Joan Sanç d’Alboi, menor d’edat, dels quals es fan responsables donya Àngela Català, sa mare, i don Lluís Sanç d’Alboi, oncle de l’hereu, nomenats tutors pel testador. REGISTRON.º de […]

Cabreu de censals de l’any 1591, de propietat de Lluís Soler, i les transmissions fins arribar a mans de mossén Jeroni Soler, doctor en drets, canonge i degà de la Seu de Xàtiva des de 1593 a 1601. I inventari incomplet redactat en 1601 dels censals pertanyents a l’herència de l’esmentat degà. Registro digital: 2025-04-04T16:34 […]

En 1565, Jaume Sant Ramon Sanç i Anna Micó Cola, dotaren amb vint-i-cinc mil sous a la filla, Jerònima, per al casament amb Pere Tallada, senyor de Novetlè. Vint mil primer i els altres cinc mil, pagadors a la mort de l’esmentada Anna Micó. Com Pere Tallada va morir abans que la sogra, dits cinc-mil […]

Documents de 1603 i 1606. que tracten de les clàusules d’herència de Gaspar Bella, ciutadà, i de la restitució de la part restant del creix feta per Gaspar Bella Real a sa mare, viuda d’aquell. REGISTRON.º de registro: Ir7yWayB-2025-07-31T11:20:11.392

En 1767 Vicente Morales Rovira, notari, veí de Xàtiva, va litigar contra l’ajuntament sobre la possessió d’hidalguia i ús d’escut d’armes. Entre els diversos documents que va aportar estaven el testament del seu besavi, Joan Morales Fuster, cavaller, i amb un càrrec militar, així com la clàusula d’herència de l’esposa Jerònima Nogueroles. Número de registre […]

Testament de 1813 de Pedro Baldoví de la Viña. capellà, beneficiat de la Seu de Xàtiva, en el qual disposava les seues funeràries i diverses obres pies i nomenava hereu un germà, amb substitució d’un altre, només si tingueren descendents. En cas contrari, l’herència passaria a la Seu. REGISTRO digitalN.º de registro: KqqBYTnr-2025-04-06T06:59:33.913

El Ayuntamiento de Venecia impulsó una iniciativa para acogerse a un programa de a Comisión Europea de apoyo a la cultura, teniendo como hilo conductor las rutas comerciales. Fruto de aquella propuesta fue este libro de Corredores culturales paneuropeos, en el que participaron investigadores portugueses, franceses, fineses, italianos, griegos y noruegos. España participó con un […]

En 2007 la Generalitat Valenciana eligió Xàtiva para la nueva exposición de la Luz de las Imágenes, bajo el título de Lux Mundi, que se celebró simultáneamente en la Seo, la iglesia del ex-convento de Santo Domingo y el Museu de l’Almodí. En el catálogo editado colaboré con el estudio de diversas piezas de la […]

La Casa Sanç d’Alboi de Xàtiva es un destacado ejemplo de arquitectura gótica valenciana, cuya fachada principal actual es de estilo burgués decimonónico. En el interior destacan el arco del zaguán con semicolumnas pareadas y capiteles gemelos que incorporaban escudos. Tuvo una escalera gótica de dos tramos, como se ve en las fotografías, pero la […]

En 1497 el cardenal de Cosenza, Francesc de Borja, va manar reformar la capella del llinatge Borja existent en la Seu de Xàtiva, per a la qual va enviar una pintura de la Mare de Déu de les Febres. La monumentalitat i riquesa del renovat l’espai funerari convertiren el dret de sepultura en objecte de […]