Bibliografia

En la complexa estructura tècnica i jurídica de la distribució històrica de l’aigua de reg i potable de Xàtiva, el concepte Fila fa referència a una part alícuota del cabal d’aigua que discorre per un aqüeducte. En 1983, l’abastiment d’aigua urbana va quedar interromput per falta de nivell en la sala d’impulsió, degut a la […]

En 1620 es va redactar una relació molt completa de la conducció d’aigua a la ciutat, dit de l’Aigua Santa. En ella es descriuen minuciosament els carrers per on discorria el traçat del canal, on estava cada pileta partidora, a quines cases anava cada derivació d’aquelles, quins eren els propietaris de les cases, horts i […]

En 1988 des del Grup d’Urbanisme Islàmic de la Universitat d’Alacant, impulsat pels professors Míkel de Epalza i María Jesús Rubiera, es va promoure l’edició d’un llibre que recollira els antecedents dels banys àrabs al País Valencià. El nostre article en dit llibre es va titular “Els banys àrabs de Xàtiva i els seus ravals”, […]

A finals de 1994 es va engegar el desenvolupament del pla parcial de la part més oriental de la ciutat, on estava situat l’Hort del Espejo -que hauria de dir-se Hort d’Espejo- , l’últim i magnífic hort periurbà que quedava en Xàtiva i un dels que més petjades documentals ha deixat. Coneixedora la propietat del […]

A finales de 1997, la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana tenía que presentar en una reunión en Madrid su propuesta de candidatura para que la Unesco considerara la procedencia de declarar patrimonio de la humanidad la ciudad de Xàtiva. No hubo opción a elegir el aspecto distintivo o especial a destacar, sino que […]

L’aparició d’un nimfeu romà en el carrer dels Sariers de Xàtiva va permetre assegurar que la sèquia de la Vila que l’alimentava va ser construïda en època romana, circumstància que degé influir en el desenvolupament de l’embrió del nucli urbà que va anar formant-se a la part baixa i exterior de la muralla de la […]

Una breu reflexió sobre els antecedents urbanístics i arquitectònics de la plaça del Mercat, de l’actual estat de deteriorament i de la pèrdua de l’ús residencial.