L’any 2008 es complia el II centenar de la inauguració de l’altar major de la Seu de Xàtiva, un magnífic tabernacle dissenyat pels arquitectes Pedro Juan Guisart y Ventura Rodríguez, seguint models d’Andrea del Pozzo i construït per Vicente Cuenca. Tan poderosa i extraordinària presència va propiciar una renovació de gran part dels altres retaules, per tal de posar-los al compàs del gust neoclàssic, els quals van ser destruïts en la passada guerra. Al llarg de la dècada dels seixanta del segle XX, es feren de nous, amb gran unitat estilística per ser obra del mateix entallador. El 2009, el Museu de l’Almodí va produir i presentar una exposició que estudiava tant aquell altar major com els altres, fruit de la qual és aquest llibre i catàleg.
_____________________________________________________________________________________________
En el año 2008 se cumplió el II centenario de la inauguración del altar mayor de la Seo de Xàtiva, un magnífico tabernáculo diseñado por los arquitectos Pedro Juan Guisart y Ventura Rodríguez, siguiendo modelos de Andrea del Pozzo y construido por Vicente Cuenca. Tan poderosa y extraordinaria presencia propició una renovación de gran parte de los otros retablos, para adaptarlos al gusto neoclásico, los cuales fueron destruidos en la pasada guerra. A lo largo de la década de los sesenta del siglo XX, se hicieron otros nuevos, con una gran unidad estilística por ser obra del mismo entallador. En 2009, el Museu de l’Almodí produjo y presentó una exposición que estudiaba tanto ese altar mayor como los otros, cuyo fruto es este libro y catálogo.
____________________________________________________________________________________________
The year 2008 marked the second centenary of the inauguration of the Collegiate Church of Xàtiva’s main altar, a magnificent tabernacle designed by architects Pedro Juan Guisart and Ventura Rodríguez, following models of Andrea del Pozzo and built by Vicente Cuenca. Such a powerful and extraordinary presence led to a renovation of most of the other altarpieces, in order to adapt them to the neoclassical taste, but which were destroyed in the last war. New altarpieces were built throughout the 1960s, showing a great stylistic unity due to the fact that they were done by the same carver. In 2009, the Museu de l’Almodí produced and presented an exhibition that studied both the high altar and the others, the result of which is this book and catalog.