En 1981 em van encomanar el primer inventari del patrimoni cultural del monestir de Santa Clara i el de la Consolació. En aquest darrer em va vindre a les mans una biografia publicada en 1699 de fra Agustí Antonio Pasqual, en la qual hi havia moltes notícies de Xàtiva, per haver sigut aquell prior del convent de Sant Agustí. Vaig obtindre una fotocòpia, i d’aquella enrevessada litetatura barroca vaig extraure aquest passatge, introduït d’un breu estudi d’aprenent d’historiador. Curiosa era la cita del biògraf, afirmant que el frare estava destinat a dur a cap la seua tasca religiosa en “nuestro Pais Valenciano”. Qüestió de noms, tota una troballa, en aquells anys de la Batalla de València, que va merèixer l’atenció de Joan Fuster per l’ús de tal denominació a finals del XVII. Però sobre tot, em va resultar ben atractiva la vivaç i magnífica descripció de perquè i com el frare va aconseguir convèncer als canonges i als jurats per enderrocar la casa de prostitució.