Mariano González Baldoví
-
Herència de Gaspar Bella, ciutadà, any 1603, i restitució parcial de creix feta per Gaspar Bella Real, any 1606. L’Alqueria de Pròxita
Documents de 1603 i 1606. que tracten de les clàusules d’herència de Gaspar Bella, ciutadà, i de la restitució de la part restant del creix feta per Gaspar Bella Real a sa mare, viuda d’aquell. REGISTRON.º de registro: Ir7yWayB-2025-07-31T11:20:11.392
-
Descripció aproximada de l’antic monestir del Portal Fosc
El monestir de la Consolació va ser fundat en 1518, tenint com a nucli o embrió una capelleta existent en el Portal de València de la muralla de Xàtiva que els jurats donaren a l’ordre dominicana. S’afegiren algunes cases i l’església, conformant un conjunt orgànic d’edificacions, sense ajustar-se a cap model o patró conventual. Enderrocat…
-
Santa Ana, la Virgen y el Niño del retablo de Calixto III de la colegiata de Xàtiva
La aportación documental referente al pago a Pere (Joan) Reixach de los honorarios por pintar el retablo de Santa Ana para la capilla funeraria del cardenal Alfonso de Borja, después pontífice Calixto III, en la colegiata de Xàtiva, supuso una revisión de la confusa relación entre Jacomart y Reixach, y la adscripción a éste último…
-
La imagen de plata de San Pedro de la colegiata de Xàtiva. Encargo, pérdida y hallazgo
En 1664 el cabildo eclesiástico de la colegiata de Xàtiva encargó una imagen de plata de su patrón San Pedro, que formó parte de un conjunto con otras tres imágenes similares, conocidas en la ciudad como Els santets de plata. En los avatares de la guerra civil desapareció, y a principios de este siglo fue…
-
La fundació de Montsant. Notes al voltant del monestir de Montsant o Santa Magdalena de l’Algema de Xàtiva.
De com, a ran de la destrucció del convent de monges d’Alzira per una riuada del Xúquer, Jaume II va decidir traslladar la comunitat de religioses a la casa reial de l’Algema de Xàtiva i com, en 1580, van ser substituïdes per frares del cistell dependents del monestir de la Valldigna. REGISTRON.º de registro: EjtxfSbv-2025-06-04T08:35:56.341
-
Inventari de l’orfebreria de la parròquia de Càrcer
Inventari de l’orfebreria pertanyent a la parròquia de l’Assumpció de Càrcer REGISTRON.º de registro: hKgvdcPq-2025-06-04T08:01:08.311
-
Protocol de les proclamacions reials durant l’Antic Règim en la ciutat de Xàtiva
Amb motiu de la celebració del Dia Internacional dels Museus, en maig de 2005 el Museu de l’Almodí va exhibir els objectes sumptuaris emprats en els actes de les proclamacions reials de l’Antic Règim: símbols de la monarquia, com els escuts i retrats, peces d’orfebreria i d’indumentària destinades a emfatitzar el poder, tant de la…
-
El convento y la iglesia de San Francisco de Xàtiva. De monasterio a cuartel de caballería
Estudio del convento franciscano de Xàtiva, fundación, construcción y reformas. La desamortización y el uso como cuartel hasta los años sesenta del siglo XX, en que la zona conventual fue derribada. Memoria histórica encargada por la cátedra de Composición Arquitectónica de la Universitat Politècnica de València como documento adjunto al proyecto de restauración de las…
-
La casa Sanç d’Alboi de Xàtiva
La Casa Sanç d’Alboi de Xàtiva es un destacado ejemplo de arquitectura gótica valenciana, cuya fachada principal actual es de estilo burgués decimonónico. En el interior destacan el arco del zaguán con semicolumnas pareadas y capiteles gemelos que incorporaban escudos. Tuvo una escalera gótica de dos tramos, como se ve en las fotografías, pero la…
-
L’interés del palau i l’almàssera de la senyoria d’Alboi com a béns de rellevància local
En 2013 l’alcaldia de El Genovés ens va encomanar un text referent al valor artístic, històric i etnològic de la Casa de la Senyoria de Alboi, annex o pedania de l’esmentat municipi, preceptiu per a la declaració d’aquella com a bé de rellevància local, així com a la cronologia de l’escut de la façana. Les…