A finals de 1994 es va engegar el desenvolupament del pla parcial de la part més oriental de la ciutat, on estava situat l’Hort del Espejo -que hauria de dir-se Hort d’Espejo- , l’últim i magnífic hort periurbà que quedava en Xàtiva i un dels que més petjades documentals ha deixat. Coneixedora la propietat del valor històric i etnològic del conjunt format per l’hort, el major viver conegut, i la casa dihuitenca, va acudir a l’Administració per tal que es modificaren les alineacions dels vials i així mantindre la integritat del llegat. La petició, argumentada amb aquest estudi, va ser denegada, i l’hort va ser esquarterat. El text dona una nota breu sobre un dels canals d’abastiment d’aigua a la ciutat, i les concesions per al reg, així com la informació coneguda sobre l’hort, en el XVII pertanyent a un convent, els posteriors propietaris i la desaparició total, deixant només la casa voltada de vials i de finques noves.
L’estudi es va publicar en el Llibre de la Falla Ferroviària de Xàtiva de l’any 1995
