En 1981 em van encomanar el primer inventari del patrimoni cultural del monestir de Santa Clara i el de la Consolació. En aquest darrer em va vindre a les mans una biografia publicada en 1699 de fra Agustí Antonio Pasqual, en la qual hi havia moltes notícies de Xàtiva, per haver sigut aquell prior del convent de Sant Agustí. Vaig obtindre una fotocòpia, i d’aquella enrevessada litetatura barroca vaig extraure aquest passatge, introduït d’un breu estudi d’aprenent d’historiador. Curiosa era la cita del biògraf, afirmant que el frare estava destinat a dur a cap la seua tasca religiosa en “nuestro Pais Valenciano”. Qüestió de noms, tota una troballa, en aquells anys de la Batalla de València, que va merèixer l’atenció de Joan Fuster per l’ús de tal denominació a finals del XVII. Però sobre tot, em va resultar ben atractiva la vivaç i magnífica descripció de perquè i com el frare va aconseguir convèncer als canonges i als jurats per enderrocar la casa de prostitució.
***
Un curioso episodio en la Xàtiva del Barroco
En 1981 se me encomendó el primer inventario del patrimonio cultural de los monasterios de Santa Clara y de la Consolación. En este último llegó a mis manos una biografía de fray Agustí Antonio Pasqual, publicada en 1699, que contenía abundantes noticias sobre Xàtiva, ya que el religioso había sido prior del convento de San Agustín de la ciudad. Conseguí una fotocopia y, de aquella enrevesada literatura barroca, extraje el pasaje que aquí se presenta, precedido de un breve estudio realizado cuando aún era un aprendiz de historiador. Me resultó curiosa la afirmación del biógrafo de que el fraile estaba destinado a desempeñar su labor religiosa en “nuestro País Valenciano”. En cuestión de nombres, fue toda una revelación en aquellos años de la Batalla de Valencia, hasta el punto de que mereció la atención de Joan Fuster, por utilizarse tal denominación ya a finales del siglo XVII. Pero, sobre todo, me resultó sumamente atractiva la vívida y magnífica descripción de cómo y por qué el fraile consiguió convencer a los canónigos y a los jurados para derribar la casa de prostitución.
***
A Curious Episode in Baroque Xàtiva
In 1981, I was commissioned to prepare the first inventory of the cultural heritage of the monasteries of Santa Clara and La Consolació. At the latter, I came across a biography of Friar Agustí Antonio Pasqual, published in 1699, which contained numerous references to Xàtiva, as he had served as prior of the city’s Augustinian convent. I obtained a photocopy and, from that intricate example of Baroque prose, extracted the passage presented here, preceded by a brief introductory study written when I was still a novice historian. Particularly striking was the biographer’s statement that the friar had been assigned to carry out his religious mission in “our Valencian Country”. In the context of the Batalla de València in the early 1980s, this terminology was quite a remarkable discovery, attracting the attention of Joan Fuster because of the use of that designation as early as the late seventeenth century. Above all, however, I was captivated by the vivid and compelling account of how and why the friar succeeded in persuading the canons and the city magistrates to demolish the town’s brothel.
REGISTRO
N.º de registro: g9reib7q-2025-05-15T15:30:40.474